... interferencias
En los últimos años, parece que todos disponemos de un “amigo” que carece de nombre propio pero que se ha convertido en indispensable para la mayoría de los actos de nuestra vida. ¿Qué se puede hacer sin teléfono móvil? ¿Podemos sobrevivir sin cobertura?
Tras un paseo por un bosque, mi supuesto “amigo” indispensable carecía de cobertura y en ese instante, surgió mi reflexión: me percaté de que mi desconexión era absoluta y que podía volver a apreciar sensaciones vitales relegadas, hasta el momento, a mi subconsciente. Mis sentidos se despertaban de nuevo, y así, detectaban sonidos, atrapaban visiones y absorbían olores de la espesura que me rodeaba. ¡El sentir sin interferencias!
A veces echo de menos la vida analógica: crecer sin adicciones tecnológicas, sin prisas irracionales, apreciando el valor de la espera y del factor sorpresa… en esa dimensión real y maravillosa dónde suceden cosas impredecibles que nos provocan risa o desconsuelo, pero que nos hacen sentir vivos porque, insisto, ahí, no existen las interferencias.
En una mesa comparto experiencias e intercambio opiniones con mis familiares, amigos o con mi inestimable equipo de trabajo, sin embargo, mi “amigo”, el indispensable, no tiene cabida, porque carece de todas virtudes y defectos de la esencia humana.
Este próximo 2024, deseo vivir sin interferencias, intentando restituir todos esos valores que nos hacen más humanos y que procuramos transmitir cuando elaboramos nuestros productos que están en constante mejora… y siempre más cerca de la realidad.
¡Felices Fiestas y Feliz 2024!
Sandro Desii
Viure sense interferències
En els últims anys, sembla que tots disposem d’un “amic” que no té nom propi però que s’ha convertit en indispensable per a la majoria dels actes de la nostra vida. Què es pot fer sense telèfon mòbil o com podem sobreviure sense cobertura?
Després d’un passeig per un bosc, el meu suposat “amic” indispensable no tenia cobertura i en aquell instant, va sorgir la meva reflexió: em vaig adonar que la meva desconnexió era absoluta i que podia tornar a apreciar sensacions vitals relegades, fins al moment, al meu subconscient. Els meus sentits es despertaven de nou, i així, detectaven sons, atrapaven visions i absorbien olors de l’espessor que m’envoltava. Sentir sense interferències!
A vegades trobo a faltar la vida analògica: créixer sense addiccions tecnològiques, sense presses irracionals, apreciant el valor de l’espera i del factor sorpresa… en aquesta dimensió real i meravellosa on succeeixen coses impredictibles que ens provoquen riure o desconsol, però que ens fan sentir vius perquè, hi insisteixo, aquí, no existeixen les interferències.
En una taula comparteixo experiències i intercanvio opinions amb els meus familiars, amics o amb el meu inestimable equip de treball; no obstant això, el meu “amic”, l’indispensable, no hi té cabuda, perquè li manquen totes les virtuts i els defectes de l’essència humana.
Aquest pròxim 2024, desitjo viure sense interferències, intentant restituir tots aquests valors que ens fan més humans i que procurem transmetre quan elaborem els nostres productes que estan en constant millora… i sempre més a prop de la realitat.
Bones festes i feliç 2024!
Sandro Desii